Les aparences no enganyen

“Vostè ja ho veurà!” D’aquesta manera es va despatxar l’alcalde per a rectificar els pressupostos en 45 mil euros. També, com qui no vol la cosa, va aprofitar el mateix Ple per incrementar, encara més, la despesa fixa de l’Ajuntament. Per què no va voler donar cap explicació?

Tan petit se li ha fet tot que l’alcalde ja no es prepara els plens municipals? Tanta mandra li fa haver de passar públicament comptes? Potser hagi oblidat en què consisteix això del control democràtic del govern? Si tinc set vots, deu pensar, i cap dels meus socis mai no em repliquen res, per què he de donar explicacions a ningú?

És veritat que l’alcalde fa temps que només decideix sobre obres menors, subvencions i propaganda municipal. I els números, com hem vist, se’ls fa venir bé sobre la marxa. Els assumptes de pes no estan en la seva agenda. Té delegades les àrees de govern més complexes (sortosament en algun cas; penosament en d’altres), i no hi ha projecte. El propi alcalde s’ha encarregat que la major part dels ingressos se’ns en vagin en despesa corrent, amb el “gran mèrit” d’haver esgotat la poca capacitat d’endeutament que ens quedava només per poder anar a inaugurar un equipament important, sí, però que resulta ser cosa de l’altre tripartit, el que ha deixat exhausta la Generalitat. Allò de la fam i les ganes de menjar: en un insòlit exercici de quixotisme municipal, Alella ha finançat gratis la Generalitat, afegint-hi almenys 250 mil euros !

És d’ineptes fer-nos creure que no endeutar-se sigui un mèrit. Entre no fer res i fer-se fotos electorals o pagar nòmines a crèdit, com fa aquest alcalde, hi ha molt de marge per a fer les coses bé, amb sentit i prudència. Endeutar-se? Doncs depèn de quan, com i per a què. Si hi ha capacitat, i un projecte sòlid, i objectius clars de rendibilitat social, doncs no endeutar-se segurament sigui una greu irresponsabilitat.

Res de res

Per poder entendre millor les coses a vegades és aconsellable agafar una certa distància. Adoptar una altra perspectiva; un canvi de punt de vista. Potser només ens calgui fer un petit gir.



Tenim l’únic alcalde d’ERC del Maresme, circumstància que li ha permès acumular força càrrecs rellevants. Per altra banda, segon se’ns ha dit reiteradament, ERC és la força clau del Govern tripartit. Suposadament ho ha estat durant els set anys Maragall-Montilla. A més de la vicepresidència, fins avui ERC controla quatre conselleries de pes. Es diria, per tant, que s’han donat les dues condicions idònies perquè Alella hagi pogut ser un dels municipis més mimats del país. Però, ai !, quin ha estat el resultat d’aquesta conjunció única? Què n’ha obtingut Alella? Doncs res, res de res. Es veu que l’estrella republicana del Maresme no ha brillat prou. Es podria malpensar que ens han fet pagar, a tots plegats, el “pecat original” del seu acord amb el PP per agafar l’alcaldia com fos, l’any 2003. Però segurament l’explicació sigui menys dramàtica que això, encara que més penosa: per a ERC, sospitem, la “seva” Alella és un zero a l’esquerra.

I el cas és que, si no s’ho acaba de fer malbé, i ja en dubtem, quan li toqui plegar no es podrà dir que haurà estat del tot un mal alcalde. Almenys en els seus primers anys, que és quan se’n va cuidar. Però, entre altres coses, se li haurà d’imputar haver deixat escapar aquella oportunitat única de fer alguna cosa realment important pel poble, i no haver sabut generar consensos, més enllà, volem dir, del dubtós èxit dels peatges de l’autopista. És que l’han deixat sol! L’alcalde no ha sabut o no ha pogut fer-se valer, ni han comptat amb ell. Bé, sí que hi han comptat, però perquè Alella posi els diners per a la nova escola per compte del Departament d’ Educació que, ves per on, no és d’ERC, sinó del PSOE-psc. És el que hi ha.

Què fa la policia allà dalt?

Escrit del grup municipal de Convergència i Unió al Full, el butlletí d'informació municipal del mes d'octubre de 2010.

En què s’haurà distingit el govern de l’alcalde Francisco? Haurà estat la seva gestió un model de modernitat, racionalitat i eficàcia? Quin és el seu projecte més enllà de presidir el Consorci de la D.O. sense resultats coneguts?

L’any 2003, el nou govern municipal es troba amb un cadastre revisat i una gran efervescència urbanística que ben aviat li permeten recaptar el que mai abans l’Ajuntament havia ingressat. Es puja la taxa d’escombraries. Tot de cara. Ja només calia aprofitar l’evident esgotament dels anteriors governs municipals... i aquí pau, molta pau, i allà glòria...

Glòria? Amb quins resultats s’ha gestionat l’abundància? En quines condicions se’ns ha situat en la crisi? Si es considera que gairebé tots els alcaldes del món occidental fan obres, i polítiques socials, i reparteixen subvencions, doncs segurament el més rellevant del mandat del nostre alcalde haurà estat haver disparat els costos fixes de l’Ajuntament, que han passat de 5,9 a 9,2 milions d’euros, sense aportar recursos externs significatius i deixant en conseqüència força malparada la inversió. O potser és que amb la piscina ja ho teníem tot fet? Alella ha posat els diners i l’alcalde ha inflat la maquinària. És aquest un bon model de gestió? Sembla talment com si el poble hagués fet més pel seu alcalde que no pas a l’inrevés. Quedem-nos aquí.

Hi ha la gestió exigent i responsable, i hi ha aquella altra “gestió” pública que s’acaba acomodant en un cert modus vivendi. A Alella estem a prop d’aquesta segona manera de fer. I és així com s’expliquen certes coses, com ara que l’alcalde perdi tant sovint el sentit institucional del càrrec, posant-se ell mateix per davant del que representa. Ho hem vist als actes oficials de la Festa de la Verema: en lloc de l’alcalde ha comparegut el candidat Francisco a recitar-nos el seu pamflet electoral. I per cert, què fa la policia allà dalt?

Ple de Pressupostos - Febrer 2010

Aquest Ajuntament ha d’estar a l’alçada de les actuals circumstàncies, i ser sensible a les necessitats de la gent. I no ho està, almenys pel que resulta d’aquest pressupost.

Fotografia extreta de la web Alella.cat

L’Ajuntament ha de prestar un bon servei i fer una bona gestió dels recursos que se li han confiat, fixant les seves prioritats d’actuació d’acord amb la realitat i el projecte de futur del nostre poble. No només no es poden malbaratar uns recursos cada vegada més escassos, sinó que de la seva gestió s’ha d’obtenir la màxima rendibilitat social possible, en tots els àmbits. I no és el cas del pressupost que se’ns presenta.

Li posaré 2 Exemples:

1. CiU li ha proposat la fusió de regidories per optimitzar recursos: Urbanisme i Medi Ambient, Manteniment i Obra Publica.
2. La mitjana del total de cada regidoria que vostès dedicant a sous i salaris esta quasi al 40%.

Estem vivint una situació que ens sobrepassa a tots, als ciutadans, a les empreses i a la classe política. Tots nosaltres coneixem a més d’un veí o veïna que no troba feina. Persones que no poden fer front a un negoci que amb empenta i sacrificis, però amb molta il·lusió, van endegar i que ara hi han tingut que renunciar. I segur que també coneixem, perquè hi convivim, a famílies que no arriben a final de mes.

Alella decideix el 28 de Febrer

Bona tarda!

Ahir divendres 26 de febrer, l'Eric Bertran i l'Anna Simó van participar en un acte conjunt entre CDC i ERC per animar a tots els alellencs i alellenques a participar en la propera consulta popular que farem a Alella pel dret a decidir. Us adjunto la meva intervenció, atès que crec que expressa d'una manera molt sincera el meu parer sobre la identitat de Catalunya i el paper que com a país li toca jugar.

La constatació de les profundes dificultats d’encaix i de relació entre Catalunya i la resta de l’Estat, és a dir Espanya, -perquè Espanya, es miri com es miri, no és ni més ni menys que això, un Estat- aquestes dificultats, com dic, a molts pugui ser causa de desànim, de cansament o de desencís, o fins i tot, de rendició i conformitat. Per a d’altres, l’encaix de Catalunya en l’ Estat espanyol es voldrà veure encara, contra tot pronòstic, com una mena de compromís ineludible, un repte històric sobre el qual sempre valdrà la pena de perseverar a través del diàleg polític, tornant tantes vegades com calgui a “fer pedagogia”, assumint els costos que siguin, tot i ser conscients que, de fet, aquesta “pedagogia” no deixa de ser també una manera d’emmascarar la nostres pròpies negligències i, fins avui, la nostra provada incapacitat per a la negociació política amb allò que identifiquem com “madrid”.

Sentimentalismes i apel·lacions a la història apart, potser només calgui fer-nos una pregunta: per quines raons al nostre país avui li pot convenir o interessar formar part de l’Estat espanyol? Algú mínimament solvent ho pot explicar? Algú ens podrà convèncer? Jo no he sentit ningú. I els números no surten de cap manera. Ni dins ni fora de les nostres fronteres. O és que podem sentir-nos ben representats per un Estat que només parla en castellà i, a la hora de la veritat, competeix en ineficiència amb Grècia i Portugal, i en orgull amb Venezuela i Sèrbia, i es permet el ridícul de no reconèixer un petit estat balcànic perquè té por de Catalunya? Podem estar còmodes i sentir-nos ben representats en un Estat que passa de fer-se fotos a las Azores a menystenir als Estats Units, França i Itàlia, i agenollar-se davant del rei d’Aràbia a Marbella? Podem fer veure que no passa res quan un simple delegat del govern espanyol a Catalunya es nega a comparèixer davant del nostre Parlament?

Benvinguts

Aquest espai de reflexió on de forma periòdica vull anar comentant tot el que passa al nostre poble i també tots aquells aspectes de l’actualitat que crec que són d’interès.

Aquest espai us vol oferir tota la informació del que passa a Alella, el nostre poble, i a Catalunya, el nostre país, i de tot el que fem dia a dia per intentar millorar-ho.

Us convido a llegir-me i a opinar.