Per poder entendre millor les coses a vegades és aconsellable agafar una certa distància. Adoptar una altra perspectiva; un canvi de punt de vista. Potser només ens calgui fer un petit gir.
Tenim l’únic alcalde d’ERC del Maresme, circumstància que li ha permès acumular força càrrecs rellevants. Per altra banda, segon se’ns ha dit reiteradament, ERC és la força clau del Govern tripartit. Suposadament ho ha estat durant els set anys Maragall-Montilla. A més de la vicepresidència, fins avui ERC controla quatre conselleries de pes. Es diria, per tant, que s’han donat les dues condicions idònies perquè Alella hagi pogut ser un dels municipis més mimats del país. Però, ai !, quin ha estat el resultat d’aquesta conjunció única? Què n’ha obtingut Alella? Doncs res, res de res. Es veu que l’estrella republicana del Maresme no ha brillat prou. Es podria malpensar que ens han fet pagar, a tots plegats, el “pecat original” del seu acord amb el PP per agafar l’alcaldia com fos, l’any 2003. Però segurament l’explicació sigui menys dramàtica que això, encara que més penosa: per a ERC, sospitem, la “seva” Alella és un zero a l’esquerra.
I el cas és que, si no s’ho acaba de fer malbé, i ja en dubtem, quan li toqui plegar no es podrà dir que haurà estat del tot un mal alcalde. Almenys en els seus primers anys, que és quan se’n va cuidar. Però, entre altres coses, se li haurà d’imputar haver deixat escapar aquella oportunitat única de fer alguna cosa realment important pel poble, i no haver sabut generar consensos, més enllà, volem dir, del dubtós èxit dels peatges de l’autopista. És que l’han deixat sol! L’alcalde no ha sabut o no ha pogut fer-se valer, ni han comptat amb ell. Bé, sí que hi han comptat, però perquè Alella posi els diners per a la nova escola per compte del Departament d’ Educació que, ves per on, no és d’ERC, sinó del PSOE-psc. És el que hi ha.
Tenim l’únic alcalde d’ERC del Maresme, circumstància que li ha permès acumular força càrrecs rellevants. Per altra banda, segon se’ns ha dit reiteradament, ERC és la força clau del Govern tripartit. Suposadament ho ha estat durant els set anys Maragall-Montilla. A més de la vicepresidència, fins avui ERC controla quatre conselleries de pes. Es diria, per tant, que s’han donat les dues condicions idònies perquè Alella hagi pogut ser un dels municipis més mimats del país. Però, ai !, quin ha estat el resultat d’aquesta conjunció única? Què n’ha obtingut Alella? Doncs res, res de res. Es veu que l’estrella republicana del Maresme no ha brillat prou. Es podria malpensar que ens han fet pagar, a tots plegats, el “pecat original” del seu acord amb el PP per agafar l’alcaldia com fos, l’any 2003. Però segurament l’explicació sigui menys dramàtica que això, encara que més penosa: per a ERC, sospitem, la “seva” Alella és un zero a l’esquerra.
I el cas és que, si no s’ho acaba de fer malbé, i ja en dubtem, quan li toqui plegar no es podrà dir que haurà estat del tot un mal alcalde. Almenys en els seus primers anys, que és quan se’n va cuidar. Però, entre altres coses, se li haurà d’imputar haver deixat escapar aquella oportunitat única de fer alguna cosa realment important pel poble, i no haver sabut generar consensos, més enllà, volem dir, del dubtós èxit dels peatges de l’autopista. És que l’han deixat sol! L’alcalde no ha sabut o no ha pogut fer-se valer, ni han comptat amb ell. Bé, sí que hi han comptat, però perquè Alella posi els diners per a la nova escola per compte del Departament d’ Educació que, ves per on, no és d’ERC, sinó del PSOE-psc. És el que hi ha.
