Bona tarda!
Ahir divendres 26 de febrer, l'Eric Bertran i l'Anna Simó van participar en un acte conjunt entre CDC i ERC per animar a tots els alellencs i alellenques a participar en la propera consulta popular que farem a Alella pel dret a decidir. Us adjunto la meva intervenció, atès que crec que expressa d'una manera molt sincera el meu parer sobre la identitat de Catalunya i el paper que com a país li toca jugar.
La constatació de les profundes dificultats d’encaix i de relació entre Catalunya i la resta de l’Estat, és a dir Espanya, -perquè Espanya, es miri com es miri, no és ni més ni menys que això, un Estat- aquestes dificultats, com dic, a molts pugui ser causa de desànim, de cansament o de desencís, o fins i tot, de rendició i conformitat. Per a d’altres, l’encaix de Catalunya en l’ Estat espanyol es voldrà veure encara, contra tot pronòstic, com una mena de compromís ineludible, un repte històric sobre el qual sempre valdrà la pena de perseverar a través del diàleg polític, tornant tantes vegades com calgui a “fer pedagogia”, assumint els costos que siguin, tot i ser conscients que, de fet, aquesta “pedagogia” no deixa de ser també una manera d’emmascarar la nostres pròpies negligències i, fins avui, la nostra provada incapacitat per a la negociació política amb allò que identifiquem com “madrid”.
Sentimentalismes i apel·lacions a la història apart, potser només calgui fer-nos una pregunta: per quines raons al nostre país avui li pot convenir o interessar formar part de l’Estat espanyol? Algú mínimament solvent ho pot explicar? Algú ens podrà convèncer? Jo no he sentit ningú. I els números no surten de cap manera. Ni dins ni fora de les nostres fronteres. O és que podem sentir-nos ben representats per un Estat que només parla en castellà i, a la hora de la veritat, competeix en ineficiència amb Grècia i Portugal, i en orgull amb Venezuela i Sèrbia, i es permet el ridícul de no reconèixer un petit estat balcànic perquè té por de Catalunya? Podem estar còmodes i sentir-nos ben representats en un Estat que passa de fer-se fotos a las Azores a menystenir als Estats Units, França i Itàlia, i agenollar-se davant del rei d’Aràbia a Marbella? Podem fer veure que no passa res quan un simple delegat del govern espanyol a Catalunya es nega a comparèixer davant del nostre Parlament?
