“Vostè ja ho veurà!” D’aquesta manera es va despatxar l’alcalde per a rectificar els pressupostos en 45 mil euros. També, com qui no vol la cosa, va aprofitar el mateix Ple per incrementar, encara més, la despesa fixa de l’Ajuntament. Per què no va voler donar cap explicació?
Tan petit se li ha fet tot que l’alcalde ja no es prepara els plens municipals? Tanta mandra li fa haver de passar públicament comptes? Potser hagi oblidat en què consisteix això del control democràtic del govern? Si tinc set vots, deu pensar, i cap dels meus socis mai no em repliquen res, per què he de donar explicacions a ningú?
És veritat que l’alcalde fa temps que només decideix sobre obres menors, subvencions i propaganda municipal. I els números, com hem vist, se’ls fa venir bé sobre la marxa. Els assumptes de pes no estan en la seva agenda. Té delegades les àrees de govern més complexes (sortosament en algun cas; penosament en d’altres), i no hi ha projecte. El propi alcalde s’ha encarregat que la major part dels ingressos se’ns en vagin en despesa corrent, amb el “gran mèrit” d’haver esgotat la poca capacitat d’endeutament que ens quedava només per poder anar a inaugurar un equipament important, sí, però que resulta ser cosa de l’altre tripartit, el que ha deixat exhausta la Generalitat. Allò de la fam i les ganes de menjar: en un insòlit exercici de quixotisme municipal, Alella ha finançat gratis la Generalitat, afegint-hi almenys 250 mil euros !
És d’ineptes fer-nos creure que no endeutar-se sigui un mèrit. Entre no fer res i fer-se fotos electorals o pagar nòmines a crèdit, com fa aquest alcalde, hi ha molt de marge per a fer les coses bé, amb sentit i prudència. Endeutar-se? Doncs depèn de quan, com i per a què. Si hi ha capacitat, i un projecte sòlid, i objectius clars de rendibilitat social, doncs no endeutar-se segurament sigui una greu irresponsabilitat.
